Children Learn What They Live Dorothy law

Dorothy Law fa un manifest de com canalitzar l’amor incondicional que els pares sentim pels fills en benefici d’un major benestar present i futur. Parteix de la base inqüestionable de la gran capacitat d’aprenentatge que tenen els infants. Això fa que siguin capaços de copiar al mil·límetre les nostres accions, allò que fem, allò que veuen de nosaltres és allò que fan seu  i que faran servir en la seva vida futura.  No es cansa de repetir que hem de predicar amb l’exemple, allò que fem és el que és veritablement important. Ens posa nombrosos exemples de la vida quotidiana que ens poden servir per reforçar l’autoestima, mostrar possibilitats, ensenyar un valor...Són situacions quotidianes però molt valuoses i transcendents per a l’educació dels nostres fills. 

Fa un crit a la individualitat de cada nen i al respecte per aquest fet. Cada ú ha d’anar descobrint el seu camí amb l’exemple i al costat dels seus progenitors o adults més propers, en aquest sentit convida l’adult a fer preguntes a l’infant davant de situacions de conflicte, cal posar l’enfasi en el fet i no en el nen.

Aquest llibre segueix com a índex el poema que l’autora va escriure l’any 1954. A  partir d’aquí repassa tots els aspectes que afecten a la persona al llarg de la seva vida, la por, l’agressivitat, el ridícul, els gelós, la vergonya, la tolerància, els elogis, l’acceptació, la solidaritat, la seguretat... No  a nivell teòric sinó a partir d’escenes que es donen cada dia i sempre mostrant la millor  manera per solucionar-ho, quan intervenir, quan restar al marge..., el nen captarà el que diem però  sobretot com ho diem, el gest, la mirada...

Enfadar-se no és una forma efectiva per canviar els hàbits i el comportament dels nostres fills. Cal idear solucions creatives als conflictes i deixar que els nens també aportin les seves.

El  llibre acaba amb la mateixa tònica, posant de relleu la gran importància de l’ambient, l’entorn de l’infant els adults que l’acompanyen, la família té una gran responsabilitat en les seves accions quotidianes  alhora de fer créixer i conduir aquell infant que busca el seu camí. No cal dir que l’harmonia familiar és un element que no té preu i una aspiració que s’hauria de donar en qualsevol llar del món, aquesta és l’herència més valuosa que podem deixar als nostres fills.

“La majoria dels principals problemes del món actual es generen a dintre casa.”

Educados con Amor. Shinichi SUZUKI

      

Aquest llibre ens convida a conèixer la personalitat i el testimoni vital d’un  home Shinichi Suzuki.
       És a partir d’una intuïció, extrapolar l’aprenentatge de la llengua materna a l’aprenentatge musical.  Amb aquest punt de partida Suzuki és mostra convençut que, de la mateixa manera que qualsevol  infant aprèn a parlar, si som capaços de reproduir  les condicions que envolten aquest fenomen desenvoluparà l’aprenentatge que ens proposem.
       En aquest sentit és de vital importància el paper  dels pares desenvolupant una metodologia que respecti els condicionants i l’ambient que viu un infant a casa quan comença a parlar.
       El primer condicionant és l’edat, segons Suzuki l’edat de 0 a 5 anys és molt important. Els nens en aquest moment ho absorbeixen tot, allò que és bo i allò que no ho és.  Per altra banda també cal tenir un mètode que permeti guiar l’infant i els pares en el procés d’aprenentatge, és de vital importància tenir un bon professor en aquest moment. Tot i així l’èxit està en mans dels pares. Cal ensenyar els pares abans que els nens, els pares han de conèixer el procés , els primers passos que haurà de seguir l’infant amb el doble objectiu de despertar la curiositat per tocar  per una banda i el de poder guiar  i ajudar el fill en els primers anys d’aquest procés.
       Segons Suzuki tots els nens neixen amb capacitats i l’ambient farà o no que es desenvolupin.  És molt encertada la comparació amb una llavor, l’ambient favorable farà  que és desenvolupi, cal cuidar la terra i quan comença a sortir la planta el seu desenvolupament és espectacular
       L’efecte d’aquesta metodologia no només promociona aspectes musicals sinó que també té com a objectiu un desenvolupament integral de la persona, ens mostra experiències molt positives amb persones discapacitades.
        Dues de les principals característiques del mètode que anomena “Educació del Talent “ són l’escolta, cal sentir diàriament allò que volem saber tocar i l’altre és la repetició a través de la metodologia cal una dedicació diària a l’estudi. De la mateixa manera que un nen repetirà moltíssimes  vegades una paraula en el seu procés d’adquisició del llenguatge fins a pronunciar-la correctament. L’acció desenvolupa la pràctica. Cal repetir l’acció fins que formi part de nosaltres mateixos. D’aquesta manera cal tocar el repertori de memòria. I tot això a través del joc, cal estimular l’alumne a treballar a partir de jugar.  La memòria, el tocar de memòria serà també
       El contacte amb d’altres alumnes, les classes col•lectives, també  constitueix un dels pilars  fonamentals del mètode.
       Suzuki fa també una crítica a l’escola ordinària i al sistema d’avaluació, que segons ell no garanteixen un  desenvolupament real dels infants. Una crítica que podríem aplicar a la nostra realitat escolar del segle XXI.
       Suzuki ens explica tot això a partir del seu exemple, la seva experiència i del seu testimoni vital. La seva intuïció  ha donat fruit i ha estat seguida i desenvolupada amb èxit  arreu del món.  Tal i com ens diu Suzuki darrera d’un veritable artista hi ha una gran persona.

“Lo que s’és als tres s’és als cent”  Proverbi Japonès
“La vida és la recerca de la felicitat no del saber “ Shinichi Suzuki

Ability Development from Age Zero. Shinichi Suzuki

        Aquest llibre és un decàleg d’idees i principis per desenvolupar les capacitats de creixement i les habilitats a partir de l’exemple, l’esforç i l’hàbit. El punt de partida i el referent constant a tot el procés d’aprenentatge és l’adquisició del llenguatge.
       La manera com aprenem a parlar, si l’analitzem detingudament, ens dóna moltes pistes per a la realització de qualsevol aprenentatge. 
El primer principi  és que qualsevol nen pot aprendre, si ha estat capaç d’aprendre a parlar, serà capaç d’aprendre allò que l’ambient li proposi sempre i quan aconseguim de seguir un procés semblant a l’aprenentatge de la llengua materna.
       Als 5 -6 anys el llenguatge ja s’ha interioritzat, això ens fa evident la importància de començar com abans millor. Suzuki intueix i demostra amb els seus alumnes, que  la capacitat d’aprendre va disminuint amb l’edat, fet que més endavant ha estat confirmat per la ciència. Els nens neixen amb una gran capacitat per adaptar-se al medi i desenvolupar el talent que els proposi l’ambient.
       Els pares, que són l’entorn que tindrà el nen, són un element clau en el desenvolupament de qualsevol aprenentatge. Els pares acompanyen el nen en el seu procés d’aprenentatge i són el reflex i l’exemple que seguirà el nen en el seu procés de creixement. És  molt més important el que fem que el que diem, com ho diem, si som capaços de crear un bon ambient l’aprenentatge és molt més fàcil. Els pares han d’ensenyar a reflexionar, pensar profundament en un mateix també és una capacitat important, el destí dels nens està en mans dels pares.
       El joc és un dels altres elements claus que Suzuki destaca en aquest llibre, els nens aprenen més quan es diverteixen. Cal evitar el càstig, valorar l’esforç i desenvolupar la capacitat a partir de les coses que ja sap fer. L’habilitat crea habilitat, el repàs d’allò que ja sap ens permet millorar i la memòria és desenvolupa amb molta força, els nens que han treballat en aquest sentit no intenten memoritzar, els queda.
       Fa també un elogi de la figura del mestre per la importància que té al tractar amb el tresor de la humanitat, els nens, diu que el professor ha perdut l’orgull per desenvolupar la seva tasca i l’anima a recuperar-lo.
       Suzuki dóna molta importància a la persona. Hem desenvolupar la capacitat de no enfadar-nos i ser amables amb  tothom, riure i relaxar-se en l’entorn familiar és la millor previsió pel demà. L’art creix a mesura que creix la persona.

“Potser la música salvi el món”  Pau Casals