Ability Development from Age Zero. Shinichi Suzuki

        Aquest llibre és un decàleg d’idees i principis per desenvolupar les capacitats de creixement i les habilitats a partir de l’exemple, l’esforç i l’hàbit. El punt de partida i el referent constant a tot el procés d’aprenentatge és l’adquisició del llenguatge.
       La manera com aprenem a parlar, si l’analitzem detingudament, ens dóna moltes pistes per a la realització de qualsevol aprenentatge. 
El primer principi  és que qualsevol nen pot aprendre, si ha estat capaç d’aprendre a parlar, serà capaç d’aprendre allò que l’ambient li proposi sempre i quan aconseguim de seguir un procés semblant a l’aprenentatge de la llengua materna.
       Als 5 -6 anys el llenguatge ja s’ha interioritzat, això ens fa evident la importància de començar com abans millor. Suzuki intueix i demostra amb els seus alumnes, que  la capacitat d’aprendre va disminuint amb l’edat, fet que més endavant ha estat confirmat per la ciència. Els nens neixen amb una gran capacitat per adaptar-se al medi i desenvolupar el talent que els proposi l’ambient.
       Els pares, que són l’entorn que tindrà el nen, són un element clau en el desenvolupament de qualsevol aprenentatge. Els pares acompanyen el nen en el seu procés d’aprenentatge i són el reflex i l’exemple que seguirà el nen en el seu procés de creixement. És  molt més important el que fem que el que diem, com ho diem, si som capaços de crear un bon ambient l’aprenentatge és molt més fàcil. Els pares han d’ensenyar a reflexionar, pensar profundament en un mateix també és una capacitat important, el destí dels nens està en mans dels pares.
       El joc és un dels altres elements claus que Suzuki destaca en aquest llibre, els nens aprenen més quan es diverteixen. Cal evitar el càstig, valorar l’esforç i desenvolupar la capacitat a partir de les coses que ja sap fer. L’habilitat crea habilitat, el repàs d’allò que ja sap ens permet millorar i la memòria és desenvolupa amb molta força, els nens que han treballat en aquest sentit no intenten memoritzar, els queda.
       Fa també un elogi de la figura del mestre per la importància que té al tractar amb el tresor de la humanitat, els nens, diu que el professor ha perdut l’orgull per desenvolupar la seva tasca i l’anima a recuperar-lo.
       Suzuki dóna molta importància a la persona. Hem desenvolupar la capacitat de no enfadar-nos i ser amables amb  tothom, riure i relaxar-se en l’entorn familiar és la millor previsió pel demà. L’art creix a mesura que creix la persona.

“Potser la música salvi el món”  Pau Casals