Dorothy
Law fa un manifest de com canalitzar l’amor incondicional que els pares sentim
pels fills en benefici d’un major benestar present i futur. Parteix de la base
inqüestionable de la gran capacitat d’aprenentatge que tenen els infants. Això
fa que siguin capaços de copiar al mil·límetre les nostres accions, allò que
fem, allò que veuen de nosaltres és allò que fan seu i que faran servir en la seva vida
futura. No es cansa de repetir que hem
de predicar amb l’exemple, allò que fem és el que és veritablement important.
Ens posa nombrosos exemples de la vida quotidiana que ens poden servir per
reforçar l’autoestima, mostrar possibilitats, ensenyar un valor...Són situacions
quotidianes però molt valuoses i transcendents per a l’educació dels nostres
fills.
Fa un crit a la individualitat de cada nen i
al respecte per aquest fet. Cada ú ha d’anar descobrint el seu camí amb
l’exemple i al costat dels seus progenitors o adults més propers, en aquest
sentit convida l’adult a fer preguntes a l’infant davant de situacions de
conflicte, cal
posar l’enfasi en el fet i no en el nen.
Aquest llibre segueix com a índex el
poema que l’autora va escriure l’any 1954. A partir d’aquí repassa tots els aspectes que
afecten a la persona al llarg de la seva vida, la por, l’agressivitat, el
ridícul, els gelós, la vergonya, la tolerància, els elogis, l’acceptació, la
solidaritat, la seguretat... No a nivell
teòric sinó a partir d’escenes que es donen cada dia i sempre mostrant la
millor manera per solucionar-ho, quan
intervenir, quan restar al marge..., el nen captarà el que diem però sobretot com ho diem, el gest, la mirada...
Enfadar-se
no és una forma efectiva per canviar els hàbits i el comportament dels nostres
fills. Cal idear solucions creatives als conflictes i deixar que els nens també
aportin les seves.
El llibre acaba amb la mateixa tònica, posant de
relleu la gran importància de l’ambient, l’entorn de l’infant els adults que
l’acompanyen, la família té una gran responsabilitat en les seves accions
quotidianes alhora de fer créixer i
conduir aquell infant que busca el seu camí. No cal dir que l’harmonia familiar
és un element que no té preu i una aspiració que s’hauria de donar en qualsevol
llar del món, aquesta és l’herència més valuosa que podem deixar als nostres
fills.
“La majoria dels
principals problemes del món actual es generen a dintre casa.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada