És a partir d’una intuïció, extrapolar l’aprenentatge de la llengua materna a l’aprenentatge musical. Amb aquest punt de partida Suzuki és mostra convençut que, de la mateixa manera que qualsevol infant aprèn a parlar, si som capaços de reproduir les condicions que envolten aquest fenomen desenvoluparà l’aprenentatge que ens proposem.
En aquest sentit és de vital importància el paper dels pares desenvolupant una metodologia que respecti els condicionants i l’ambient que viu un infant a casa quan comença a parlar.
El primer condicionant és l’edat, segons Suzuki l’edat de 0 a 5 anys és molt important. Els nens en aquest moment ho absorbeixen tot, allò que és bo i allò que no ho és. Per altra banda també cal tenir un mètode que permeti guiar l’infant i els pares en el procés d’aprenentatge, és de vital importància tenir un bon professor en aquest moment. Tot i així l’èxit està en mans dels pares. Cal ensenyar els pares abans que els nens, els pares han de conèixer el procés , els primers passos que haurà de seguir l’infant amb el doble objectiu de despertar la curiositat per tocar per una banda i el de poder guiar i ajudar el fill en els primers anys d’aquest procés.
Segons Suzuki tots els nens neixen amb capacitats i l’ambient farà o no que es desenvolupin. És molt encertada la comparació amb una llavor, l’ambient favorable farà que és desenvolupi, cal cuidar la terra i quan comença a sortir la planta el seu desenvolupament és espectacular
L’efecte d’aquesta metodologia no només promociona aspectes musicals sinó que també té com a objectiu un desenvolupament integral de la persona, ens mostra experiències molt positives amb persones discapacitades.
Dues de les principals característiques del mètode que anomena “Educació del Talent “ són l’escolta, cal sentir diàriament allò que volem saber tocar i l’altre és la repetició a través de la metodologia cal una dedicació diària a l’estudi. De la mateixa manera que un nen repetirà moltíssimes vegades una paraula en el seu procés d’adquisició del llenguatge fins a pronunciar-la correctament. L’acció desenvolupa la pràctica. Cal repetir l’acció fins que formi part de nosaltres mateixos. D’aquesta manera cal tocar el repertori de memòria. I tot això a través del joc, cal estimular l’alumne a treballar a partir de jugar. La memòria, el tocar de memòria serà també
El contacte amb d’altres alumnes, les classes col•lectives, també constitueix un dels pilars fonamentals del mètode.
Suzuki fa també una crítica a l’escola ordinària i al sistema d’avaluació, que segons ell no garanteixen un desenvolupament real dels infants. Una crítica que podríem aplicar a la nostra realitat escolar del segle XXI.
Suzuki ens explica tot això a partir del seu exemple, la seva experiència i del seu testimoni vital. La seva intuïció ha donat fruit i ha estat seguida i desenvolupada amb èxit arreu del món. Tal i com ens diu Suzuki darrera d’un veritable artista hi ha una gran persona.
“Lo que s’és als tres s’és als cent” Proverbi Japonès
“La vida és la recerca de la felicitat no del saber “ Shinichi Suzuki
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada