
El seu pare era un
luthier i, malgrat que la seva vocació no fou precoç, el fet d'una infància
envoltada d'instruments musicals seria finalment decisiva. El 1915 inicià els
estudis de violí en el Conservatori de Tòquio, en una època en que al Japó la
música occidental era considerada com quelcom llunyanament exòtic. Per això,
degué ampliar coneixements a Europa i el 1924 marxà a Berlín, on fou deixeble
de Klaus Klinger i travà amistat amb el físic Albert Einstein. Durant una
estança a París conegué el violoncel·lista català Pau Casals, la qual tècnica
assumí ràpidament. Retornà al Japó el 1932 i començà la seva carrera com a
pedagog en el Conservatori de Tòquio, on el 1945 es fundaria al Institut
d'Investigació, una entitat destinada a descobrir joves talents en els més
diversos camps de la cultura, i Suzuki pogué desenvolupar plenament uns mètodes
pedagògics que arribarien inclús a ésser adoptats en conservatoris occidentals,
en quan a l'ensenyança del piano i el violoncel. La seva etapa com a
concertista fou breu entre 1930 i 1948, doncs preferia l'ensenyança, tal com
explicà en el seu llibre Envers la música amb amor, publicat el 1969. (extret
de la Wikipèdia )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada